EL MEU PARTIT DE FUTBOL
Hola, soc Aarón, tinc 10 anys i vaig a contar-vos el meu partit de futbol.
Lo primer que vaig fer es alçar-me a les 8:15 perquè a les 10:30 jugàvem un partit de futbol en el “San Pedro” en casa contra el “Drac de Castellón”. Quan vaig anar al camp vaig anar al vestuari a posar-me la roba blava. I després vam eixir a calentar.
Després, vam eixir a jugar, jo de titular no, però quan vaig eixir vaig jugar quasi tot el partit.
Vam quedar 9-0 marcador favorable a nosaltres. Jo vaig marcar 1 gol però me van donar un d’un company o siga 2 gols.
FUTBOL
No vos ho creure-ho. Sóc futbolista no profesional. Quan he de jugar vestisc amb l’equipament del club CF.San Pedro: camiseta, pantalons, calces, botes, espinilleres etc.
Quan entrene porte l’equipació roja. Important, soc xiqueta i xute fort i puc aplegar a correr moltissim.Els meus comanys del futbol es porten be amb mi, sobre tot Gabriel que es d’ací de l’escola. En canvi, no jugue tant bé com ells,perque ells porten mes anys jugant a futbol.
En l’entrenament fem possesió, 2 equips que es passen la pilota 5 vegades i poden marcar gol, despres fem control i passe, que es un poquet avorrit .I ja després si done temps fem un partit contra l’ alevin B o entre nosaltres.
I tot aixó serie un día meu d’entrenament.
AITANA HERNICA GARCIA.
Hola soc Enzo, a mi m’agrada molt el menjar. El meu menjar favorit és la pizza i el que menys m’agrada es el puré. Quan siga major vull ser cuiner, perque m’agrada cuinar. Ara vos dic el menjar que m’agrade i el que no.
El menjar que m’agrada es: hamburguesa, sopa, canelons, boletes de formatge i les llentilles.
El menjar que no m’agrada es: puré, peixi el polp.
El futbol amb Oriol
Hola, sóc Oriol i tinc 10 anys. Jugue al Primer Toque C.F. . Sóc el defensa central de titular de l’ equip i porte el dorsal 4.
Portem un partit de lliga i hem guanyat 5-1. Tambe xute molt fort. L’equipació d’ entrenar es tota blava i la de jugar es blanca i taronja.
El meu equip preferit es el Real Madrid C.F. .
Entrene al Chencho i també jugue allí.
Amb els dos millors amics meus, són els que han marcat els gols. Un ha marcat un gol i l’altre ha marcat 4 gols en un partit!
IRENE VOS CONTA LA VIDA D’UNA LLOBA
Hola, soc una lloba, em dic Kira, sóc grisa i blanca,
visc al pol Nord, sóc carinyosa i em deixe tocar.
També m’encanta la carn. Bé, ja sabeu un poquet
sobre mi, ara us vaig a contar el que faig tots el
dies.
Primer ens anem la meua amiga Lana i la
nostra ama Irene a caçar per a menjar, després
ens anem al iglú a menjar i també descansem.
Al cap d’una estona eixim a passejar i juguem
molt, després ens anem a pel menjar (caçar) i
després a dormir tots junts perquè fa molt fred.
Però, un dia qualsevol va vindre amb nosaltres
una lloba que es diu Mia, molt amable i molt
carinyosa… Crec que m’he enamorat…
LA MEUA GOSSA LORA
Jo soc Lisa i tinc 9 anys. Vos vaig a presentar a la meua gossa, que es diu Lora. És gran i és de color negre, és molt carinyosa, li agrada jugar amb la pilota. De menjar li agrada molt la carn. Les seues orelles estan cap a baix i la seua cua és curta. Té un collar de color groc. Les seues pates son grans i potentes. Es desplaça passejant sempre. El seu olor és deliciós, el pel es suau, i molt llis. Estic molt contenta amb Lora.
LA PORTA MÀGICA D’ALEXANDRA
Hola, jo sóc Quimey i vos vaig a contar un conte , “La porta màgica d’Alexandra”.
Espere que vos agrade.
Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Alexandra.
Alexandra era una xiqueta de l’institut “Miquel Peris”.
El primer dia de classe lo primer que varen fer, posar-les al seu pupitre, els havien explicat les normes. Hi havien 3, la 1ªnorma era no parlar, la 2ª no alçar-se y la 3ª no entrar dins la cinquena porta...
Quan havia arribat el pati, Alexandra havia conegut a un xiquet, que es deia Jose.
Jose era un xiquet de la classe d’Alexandra. A Jose li agradaven els misteris, els misteris per resoldre. La xiqueta li va dir, que hi havia un misteri. Alexandra li va dir a Jose:
Tu saps, que en la tercera norma diu que no es pot obrir la cinquena porta?
Jose: Si, jo ho sé, però per què no podem obrir la porta?
Jose:Tu ho saps?
Alexandra: No, no ho sé, vols ajudar-me a veriuar-ho?
Aleshores, ells van anar a la biblioteca, a vore si hi havia alguna cosa sobre eixa porta. No van trobar res però al sonar la música, Jose va trobar alguna coseta..
Deia: «Un dia, dos nens havien entrat a la 5ena porta, diu la llegenda, que algú els havia agafat dels peus i, no s’ha sabut des d’aquell dia el que passà amb els dos nens. A Alexandra li va entrar una miqueta de por, però a Jose no, ell és molt valent.
Jose: -Demà traiem una corda, tres llanternes, deu cantimplores d’aigua, un telèfon, dues motxilles grans i, per últim, menjar sa per recuperar forces. Alexandra amb el cap va dir que sí.
Al següent dia, Alexandra y Jose estaven preparats, amb tot el que va dir Jose. A l’hora del pati, estavem enfront la 5ena porta, Jose volia entrar dins ja, però com, Alexandra sabia, que els anaven a agafar dels peus, llavors, volia fer-li, una trampa. Com no tenien els materials, van mirar al seu voltant, i, amb dos pals de dos graneres, un motxo i maquillatge. I havia funcionat, li havia funcionat, l’havia agafat dels peus després de que l’agafara, entraríem per a que no ens agafe a nosaltres també. Continuarà...
Jo sóc Rosse, tinc 10 anys i aquí coneixeiran la historia de la meva germana i la meva.
La casa parlante
Hi havia una vegada una familia amb 4 fills, Carlos y Carla, bessons amb 10 anys, David amb 8 anys y Vega amb 4 anys. Vivien en una casa molt antiga. Un día una pluja molt forta va assolar la casa.
Tots van eixir corrents però Vega es va quedar dins aguantan les parets. Després va entrar David i els bessons i per últim els pares. Quan la pluja va acabar, la casa estava perfecta i va començar a parlar. I li va dir a Vega: ‘Moltes gracies, m’has salvat’.
I així va acabar eixa familia.
Vos ha agradat? Me l’acabe d’inventar. Sóc Nora, una gran escriptora.
Adeu!
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada